ir a clinica de fertilidad Embriogyn en castellano especialista en fecundacion in vitro FIV ir a clinica de fertilidad Embriogyn en catalan especialista en inseminacion artificial IVF In Vitro Fertilization Clinic ir a clinica de fertilidad Embriogyn en italiano especialista en donacion de ovulos ir a clinica de fertilidad Embriogyn en aleman especialista en icsi
Mi situación
Mi situación - Analizamos tu caso particular
El primer contacte amb la parella és fonamental per establir un vincle entre el metge i la pacient. Començarem a conèixer i entendre el nou projecte en comú.

començar ara


Sabías que... - Apuntes que te interesan
Actualment es poden congelar òvuls per a preservar la fertilitat femenina.

Pacients

Com donar òvuls (vull ser donant)

De forma lliure, altruista i anònima, una dona més gran de 18 anys, pot decidir donar alguns dels seus òvuls i convertir-se així en la millor o inclús única alternativa d’ una parella per a tenir un fill.

Existeixen determinades circumstàncies, com per exemple una menopausa precoç, l’ extirpació quirúrgica dels ovaris, determinades alteracions genètiques que es transmeten de forma sistemàtica a la descendència, fallades repetides de FIV, avortaments de repetició... en les quals, possiblement, l’ única sortida que existeix per a poder aconseguir un embaràs és recórrer a la recepció d’ òvuls d’ una dona jove i sana.

Actualment, gràcies a la fecundació in vitro és, tècnicament possible, sempre i quan existeixin dones disposades a ajudar a una parella a un fet tant meravellós com el de poder ser pares.

La legislació espanyola va autoritzar la donació d’ òvuls l’ any 1988. Actualment està perfectament regulada. S’ especifica de forma clara que la donació d’ òvuls ha de ser anònima i confidencial (no es podrà revelar mai la identitat de la donant a la receptora ni viceversa), i s’ entén com un contracte que s’ha de formalitzar per escrit entre la donant i el Centre autoritzat. Evidentment, en la llei s’ estableix que a tots els seus efectes legals, la receptora dels òvuls serà la mare legal del nen concebut en cas d’ embaràs.

Encara que la donació d’ òvuls és un acte altruista, la llei permet compensar econòmicament les petites molèsties derivades del fet que durant el procediment es requereix la pràctica de controls ecogràfics, analítics i finalment la recuperació dels òvuls.

Etapes:

Estudi de la donant

A aquelles dones que després de rebre una completa i detallada informació del procediment, de forma lliure i voluntària decideixen ser donants d’ òvuls, se’ls hi practicarà un extens i rigurós protocol d’ estudi per tal d’ assegurar un bon estat de salut física i mental, una normalitat de l’ aparell reproductor i una garantia de que no pateixen malalties genètiques, hereditàries o infeccioses transmissibles a la descendència.

L’ estudi consta bàsicament d’ una entrevista, una exploració física general, una exploració ginecològica (citologia cervical, ecografia i cultius vaginals) i una analítica completa (hemograma, coagulació, grup i factor Rh, bioquímica, serologies de VIH, Hepatitis B, Hepatitis C, Sífilis, i cariotip).

Tots els resultats s’ entreguen i es comenten amb la donant.

Estimulació ovàrica i recuperació ovocitària

És necessari tenir molt clar que donar òvuls no significa esgotar la reserva ovàrica d’ una dona, és a dir, de cap de les maneres li arribarà la menopausa abans del que genèticament està previst.

Una nena neix amb 2 milions d’ òvuls i al principi de la pubertat ja solament en té aproximadament uns 400000. Sabem que al llarg de la vida reproductiva una dona ovularà unes 400 vegades, i en l’ espècie humana en cada ovulació només acostuma a créixer un òvul madur. Per tant, es dedueix que el número d’ òvuls no és un factor limitant.

De forma natural, en cada cicle menstrual l’ ovari recluta molts òvuls però habitualment un d’ ells assumeix el lideratge i serà el que creixerà, madurarà i ovularà. La resta es degeneraran i es perdran per sempre.

En una donació d’ òvuls, així com en tots els cicles de FIV, es pretén administrar una quantitat més alta d’ hormona amb la finalitat d’ intentar que no sigui únicament un òvul el que creixi sinó que siguin uns quants, i així poder oferir a una parella unes raonables garanties d’ èxit. Aquest procediment es coneix com estimulació ovàrica i s’ aconsegueix administrant hormones (FSH,LH...) via subcutània durant uns 10 dies aproximadament. Durant aquests dies es practiquen alguns controls ecogràfics (una mitjana de tres) i analítics amb l’ objectiu de que sigui una estimulació ovàrica controlada, ni massa alta ni baixa. Quan es considera que els òvuls ja poden ser madurs és necessari administrar una última hormona (HCG) de forma molt puntual per induir l’ ovulació.

A les 36 h es procedeix a la recuperació dels òvuls mitjançant una punció fol•licular (dels ovaris) guiada per ecografia vaginal. És un procediment molt segur i ràpid (dura uns 10-15 minuts). Es practica en un quiròfan de forma ambulatòria, amb sedació i amb el control d’un anestesista, per a poder garantitzar la màxima seguretat possible i evitar qualsevol molèstia física. Després d’una o dues hores d’ observació, una vegada la pacient ja està completament desperta, ella mateixa ja pot sortir de la clínica. El dia de la punció es recomana un repòs de 24 hores, i que preferiblement la donant vingui acompanyada.

Recuperació posterior

La recuperació posterior acostuma a ser molt bona. La majoria de les donants poden incorporar-se al seu ritme de vida habitual el dia següent a la punció (únic dia del procés en que s’ha de fer repòs). Únicament en alguns casos s’ aconsella repòs alguns dies més.

Aproximadament a les dos setmanes després de la punció acostuma a venir de nou la regla i la pacient pot tornar a utilitzar el seu mètode anticonceptiu habitual.

Els riscos derivats del procés d’ estimulació (hiperestimulació ovàrica) o de la punció ovàrica són molt excepcionals i quasi sempre fàcilment controlables. A més, el nostre Centre manté el contacte amb les donants, i elles disposen d’ un teléfon de guàrdia les 24 hores del dia per a qualsevol eventualitat.

Responsabilitat

La donació d’ òvuls és un acte altruista, voluntari i anònim que mereix tots els nostres respectes, admiració i gratuïtat. Som conscients que sense dones disposades a donar alguns dels seus òvuls, òvuls que com hem esmentat anteriorment estaven destinats a l’ atrèssia, moltes parelles es quedarien sense l’ oportunitat de poder ser pares.

Per tot això, Embriogyn considera que tenim el deure moral d’ intentar posar les coses fàcils a les dones disposades a practicar una donació d’ òvuls, facilitar horaris, dates, evitar esperes, explicar-nos amb la màxima claredat...

Entenem que la principal compensació d’ un acte com la donació d’ òvuls és la pròpia satisfacció personal de poder ajudar a una parella a tenir un fill. El fet de sometre’s a una donació d’ òvuls a més, ofereix a la donant una sèrie d’ informació molt valuosa referent al seu estat de salut físic, analític, cromosòmic i sobretot reproductiu.

Per tot això, la donació d’ òvuls representa per a nosaltres un acte de màxima serietat i responsabilitat; esperem saber transmitir i rebre a la vegada, la mateixa responsabilitat i seriositat per part de les nostres donants.

EMBRIOGYN | Estanislau Figueres 8, baixos, 43003 Tarragona | Tel. 977 24 24 51 | Fax. 977 92 06 13

2007 © Tots els drets reservats | info@embriogyn.com | Informació Legal