El primer contacte amb la parella és fonamental per establir un vincle entre el metge i la pacient. Començarem a conèixer i entendre el nou projecte en comú.
La mostra de semen s’ha d’obtenir per masturbació, i s’ha d’ entregar en un recipient estèril. Es important guardar una abstinència sexual entre 3 i 5 dies. S’ha d’ entregar al laboratori abans d’ una hora des de la seva obtenció.
No, perquè els preservatius convencionals contenen substàncies espermicides. No obstant, existiesen uns preservatius especials que no contenen aquestes substàncies espermicides.
Normalment, es recomana sol·licitar una segona mostra per confirmar el diagnòstic, degut a que existeixin molts factors que influeixen en els resultats d’ un seminograma en un mateix baró: estrés, dies d’ abstinència sexual, febre, medicació, etc.
Amb l’ anàlisi del semen es pot conèixer si una possible causa de l’ esterilitat es troba en el baró, però això no vol dir que un seminograma normal asseguri que el baró és fèrtil.
Disposem d’ un telèfon de localització permanent que permet contactar amb un dels ginecòlegs especialistes en reproducció, per a solventar fàcilment qualsevol dubte que pugui surgir.
Es necessari saber si nos ens trobarem amb dificultats en el moment de la transferència dels embrions o de la inseminació. Tenim de conèixer la trajectòria del coll de la matriu i la longitut d’aquesta, per escollir el catéter més adequat per a cada pacient.
Si, es tracta d’un requisit legal. Implica que han estat informats correctament dels aspectes mèdics, biològics, jurídics, ètics i econòmics, i que els entenen i accepten.
Es una estructura de l’ovari on es desenvolupa l’òvul, la cèl·lula reproductora femenina. Durant els primers dies del cicle menstrual de la dona es produeix el desenvolupament del fol·licle.
Si, però les probabilitats d’ embaràs evolutiu són inferiors al 5%. Per aquesta raó en el nostre Centre no ho fem. Quan es produeix es produeix un desenvolupament de menys de tres fol•licles nosaltres preferim descartar el cicle ja que les possibilitats d’ èxit són molt baixes.
Es el procés en el qual l’ embrió s’ adhereix a la paret interna de l’ úter (anomenada endometri) i penetra en l’ interior de la mateixa per a seguir desenvolupant-se. La implantació es produeix quan l’ embrió està en estadi de blastocist, uns 5 a 6 dies després de la seva formació. Quan es fa la transferència embrionària, normalment, als 2 o 3 dies després de la recuperació dels òvuls, l’ embrió continua la seva divisió cel•lular dintre de l’ úter i no s’ implanta fins 2 a 4 dies després.
No, l’ espècie humana és subfèrtil. Una elevada proporció dels embrions no tenen capacitat per evolucionar. Aquest és un dels problemes que es plantegen al decidir quants embrions hem de transferir ja que aquesta proporció d’ embrions evolutius és molt variable.
Amb l’ edat augmenta la possibilitat de que els òvuls presentin pitjor qualitat a nivell citoplasmàtic (capacitat de desenvolupament – vitalitat dels embrions) i que la meiosi (separació dels cromosomes) s’ acabi d’una forma patològica.