Poden presentar-se problemes anomenats socials pel fet de retardar la maternitat per sobre del moment biològicament més fèrtil o presentar problemes deguts a l’estrès en què estem sotmesos actualment. Evidentment, a més existeixen una gran varietat de causes mèdiques, ja siguin d’origen masculí, femení o mixt (tots dos membres de la parella) i fins i tot un 20% dels problemes de fertilitat avui dia queden encara sense diagnosticar.

No es pot determinar exactament la influència que poden tenir els trastorns emocionals en la fertilitat d’un individu. Però és cert que l’estrès associat a la reproducció ha de ser tractat perquè deteriora la qualitat de vida de la parella i alhora la capacitat d’enfrontar-se als tractaments de fertilitat.

L’edat biològica ideal de la dona per tenir fills està entre els vint-i-cinc i els trenta anys. Però, avui dia, les dones decideixen tenir fills després d’aquestes edats, degut d’en gran part a la incorporació de la dona al món professional. A partir dels trenta-cinc anys, la fertilitat femenina disminueix sensiblement i va decaient ja que la seva reserva ovàrica de forma fisiològica va esgotant-se fins al punt que a partir dels 45 anys, la possibilitat d’embaràs és excepcional.

Els estudis poblacionals demostren que la responsabilitat dels problemes de fertilitat és compartida entre tots dos gèneres. Un 40% té un origen masculí: (alteracions de la qualitat seminal, alteracions genètiques, alteracions testiculars, obstrucció de conductes seminals, problemes de pròstata, alteracions d’ejaculació o erecció…). D’altra banda, un altre 40% té un origen femení (baixa reserva ovàrica, endometriosi, malformacions de trompes de Fal·lopi o úter, menopausa precoç, problemes endocrins…). El 20% restant correspon a un factor mixt, és a dir que els dos membres de la parella són responsables del problema de fertilitat que experimenten.

Independentment que l’origen del problema sigui de causa masculina o femenina, la fertilitat ha de ser tractada en conjunt evitant crear culpabilitats i ser afrontada amb el mateix interès per tots dos membres de la parella.

Existeixen alguns estudis que apunten al fet que ha empitjorat la qualitat seminal disminuint el recompte d’espermatozoides i de la mobilitat dels mateixos en l’home, relacionant-ho amb contaminacions ambientals. D’altra banda, i de forma molt clara, es veu molt incrementada l’edat en què les dones comencen a interessar-se per la maternitat. D’altra banda, estan apareixent casos en els quals es requereix de tractaments de fertilitat, ja que existeixen nous models de família com és el cas de mares solteres o parelles homosexuals que també desitgen experimentar la maternitat, o casos en els quals es va realitzar una esterilització quirúrgica anteriorment (vasectomia o lligadura de trompes) i passats uns anys es desitja tornar a ser pares.

L’ovulació o període fèrtil de la dona es produeix cap a la meitat de cada cicle, sobre el dia 14 sempre que el cicle de la dona sigui regular de 28 dies. En casos de cicles molt irregulars és recomanable consultar al ginecòleg per determinar quins dies són els potencialment fèrtils en cada cas.

Amb quina freqüència s’han de mantenir relacions sexuals per quedar-te embarassada?

Dins del període fèrtil de la dona s’aconsella tenir 2-3 relacions sexuals o tantes com vingui de gust a la parella sense obsessionar-se.

No hi ha una edat legal límit que impedeixi a una parella buscar descendència de forma natural. Però quan es parla de tractaments de fertilitat la llei contempla d’una forma poc clara que s’han d’aplicar aquestes tècniques fins que la dona presenti un bon estat de salut psíco-físic sense donar un any específic. Si bé és cert que la comunitat mèdica determina que aquesta edat es troba als 50 anys d’una dona com màxim sent aquest considerat un límit raonable a partir del qual es desaconsella sotmetre’s a un embaràs.

Gràcies a les tècniques actuals que apliquem podem oferir solució a un 90% de les parelles que consulten per un problema de fertilitat.

De forma general es diu que després de transcorregut un any de mantenir relacions sexuals no protegides sense embaràs, es pot començar a sospitar l’existència d’algun problema i acudir a un centre especialitzat per determinar perquè no ve l’embaràs. Si l’edat de la dona és major de 36 anys, es recomana acudir a un especialista a partir dels 6 mesos de cerca de l’embaràs.

La mostra de semen cal obtenir-la per masturbació, I s’ha de lliurar en un recipient estèril. És important guardar una abstinència sexual entre 2 i 7 dies per a l’obtenció de la mostra a estudiar. S’ha de tenir en compte que s’hauria de lliurar la mostra de semen al laboratori abans de transcorreguda una hora des de la seva obtenció i l’inici del seu examen, és per això que a Embriogyn disposem d’un espai independent, adequat per a l’obtenció de mostres per a aquelles persones que ho sol·licitin.

No, perquè els preservatius convencionals contenen substàncies espermicides. No obstant això, existeixen uns preservatius especials que no contenen aquestes substàncies espermicides.

Normalment, es recomana analitzar mínim dues mostres de semen per confirmar el diagnòstic, ja que existeixen molts factors que influeixen en els resultats d’un seminograma en un mateix home: la pròpia variabilitat en la fabricació d’espermatozoides, dies d’abstinència sexual, febre, medicació, etc.

Amb l’anàlisi del semen es pot conèixer si una possible causa de l’esterilitat es troba en l’home, però això no vol dir que un seminograma normal asseguri que l’home és fèrtil. A més, poden haver-hi problemes de fertilitat d’origen masculí que no es representin en l’estudi seminal.

A Embriogyn posem a la disposició de tots els nostres pacients d’un telèfon d’urgències en contacte directe amb els metges per poder resoldre en qualsevol moment els dubtes o problemes que puguin sorgir.

Realment realitzar un test de catèter abans d’una inseminació o transferència és molt important, ja que facilita moltíssim aquests processos el dia en qüestió. És necessari preveure si ens trobarem amb dificultats en el moment de la transferència dels embrions o de la inseminació. Hem de conèixer la trajectòria del coll de la matriu i la longitud d’aquesta, per triar el catèter més adequat per a cada pacient.

Sí, es tracta d’un requisit legal. Implica que han estat informats correctament dels aspectes mèdics, biològics, jurídics, ètics i econòmics, i que els entenen i accepten abans de realitzar el tractament allí consentit.

És una estructura de l’ovari on es desenvolupa l’ovòcit, la cèl·lula reproductora femenina. Durant els primers dies del cicle menstrual de la dona es produeix el desenvolupament del fol·licle fins al dia 14 que el fol·licle es trenca permetent que l’òvul surti cap a les trompes de Fal·lopi.

Sí, però les probabilitats d’aconseguir un embaràs són sempre més baixes que si ho comparem quan hi ha hagut estimulació. Són els anomenats cicles naturals que en certs casos com la inseminació artificial de dones que no vulguin assumir un risc d’embaràs múltiple poden ser una bona alternativa.

És el procés en el qual l’embrió s’adhereix a la paret interna de l’úter (anomenada endometri) i penetra a l’interior de la mateixa per seguir desenvolupant-se. La implantació es produeix quan l’embrió està en estadi de blastocist, uns 6 a 7 dies després de la seva formació, aproximadament en el dia 21 d’un cicle menstrual normal.

No, l’espècie humana és subfèrtil de forma natural. És a dir que una elevada proporció dels embrions que generem no tenen capacitat per evolucionar i donar lloc a una gestació. Per aquesta naturalesa, en el moment de la transferència dels embrions en una Fecundació in vitro poden sorgir dubtes de quants embrions transferir a l’úter matern. S’haurà d’arribar a un consens entre pacients i metges segons cada cas en concret i la qualitat dels embrions sense arriscar-se molt a obtenir un embaràs múltiple i mantenint les taxes de gestació desitjades.

És important rebre una informació completa sobre el procés. Per a això es realitza:

√ Entrevista amb un ginecòleg especialista en Esterilitat, que explicarà el procés a seguir, la pauta de medicació, els dies en què s’aconsella repòs, els resultats o els possibles riscos de la tècnica.

√ En el cas que es realitzi un cicle de Fecundació in vitro aconsellem també una entrevista amb els biòlegs que informen  la parella de com es desenvoluparà la fase de Laboratori i les tècniques que es realitzaran, així com la informació legal respecte a la FIV.

Un avortament és la finalització espontània de l’embaràs abans que el fetus aconsegueixi una edat gestacional viable (menys de 22 setmanes o de 500 gr. de pes).

En la tercera part dels avortaments espontanis produïts abans de la vuitena setmana, no és possible trobar ni embrió ni sac vitel·lí. Aquesta entitat és coneguda com a ou huero o ou anembrionat.

Probablement la causa més freqüent sigui una alteració cromosòmica. És a dir, una dotació genètica no correcta del nou embrió que ho fa incompatible amb la vida i que, en el cas de l’ou huero, comporta que no es desenvolupi fins i tot ni el mateix embrió. Poden existir altres causes com la immunològica, anatòmica, trombofílies…

Es tracta en definitiva d’un procés de selecció natural, relativament freqüent tant en l’espècie humana com en moltes altres espècies animals. Per aquest motiu, haver sofert un avortament (o un ou huero) no comporta un especial mal pronòstic ni s’ha de fer cap estudi o prova complementària, ni ha de succeir de forma repetida…. o sigui, se li dóna una importància relativa.

La cosa canvia quan s’han produït dos o més avortaments. En aquest cas estarem davant un cas d’infertilitat, i el correcte seria realitzar un estudi per poder descartar les causes més probables i si és possible trobar una solució.

La vasectomia és el procediment d’esterilització masculina que consisteix a tallar o segellar els conductes deferents perquè els espermatozoides no surtin en l’ejaculat.

La infertilitat deguda a una vasectomia prèvia és un problema freqüent en els centres de reproducció assistida humana. Això és a causa que el pacient es va realitzar una vasectomia anteriorment, perquè havia decidit posar fi al seu desig de ser pare, i en canvi posteriorment, per circumstàncies personals diferents (canvi de parella, modificació de prioritats, entre altres…) es pot plantejar novament el fet de tenir un fill.

Actualment hi ha dues possibilitats terapèutiques per solucionar aquests casos:

1) Fecundació in vitro ( FIV ) amb injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides ( ICSI ) recuperats de testicle, epidídim o conducte deferent, i

2) Microcirugia reparadora de la via seminal (epidimostomia i vasovasostomia).

Els factors determinants en l’elecció d’una o una altra opció terapèutica són, en primer lloc l’edat de la dona (superior o inferior a 35 anys) i la previsió de més d’una gestació en un futur.

 

1 – Fecundació in vitro (FIV) amb injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (ICSI) recuperats de testicle, epidídimo o conducte deferent.

Per a aquells pacients que no desitgin una recanalització dels conductes deferentes, existeix la possibilitat de recórrer a tècniques de reproducció assistida (Fecundació in vitro (FIV ) mitjançant ICSI) . En aquests casos hi ha una recuperació quirúrgica prèvia dels espermatozoides del testicle, epidídim o conducte deferent.

En el cas que l’edat de la dona sigui superior als 35 anys i/o que la voluntat de la parella sigui la d’obtenir una sola gestació, o bé que es desitgi una gestació immediata, també s’orientaria cap a un tractament mitjançant una recuperació quirúrgica d’espermatozoides més FIV–ICSI.

 

En aquests casos, l’home ha de sotmetre’s a:

– Aspiració epididimària o biòpsia testicular. La intervenció és molt senzilla i en general es realitza sota anestèsia local. Posteriorment, en el laboratori, es busquen els espermatozoides i es microinjecta els espermatozoides dins dels òvuls, un per òvul, mitjançant ICSI. Els embrions viables obtinguts podran ser transferits a l’úter de la dona (màxim 3 embrions).

Aquesta tècnica és la més utilitzada i la probabilitat d’aconseguir un embaràs varia en funció de l’edat de la dona (entre el 33 – 50%). A més, cal destacar que mitjançant aquesta tècnica es guanya un temps vital si la dona es troba en una edat avançada.

 

2 -Microcirugia reparadora de la via seminal. (epidimostomia i vasovasostomia).

Els avanços mèdics són importants, però encara que el procediment de reversió tingui èxit, no és segur que l’home pugui concebre un fill. Existeixen dues tècniques quirúrgiques per revertir una vasectomia: la epidimostomia i la vasovasostomia. Les dues tècniques tenen com a eix fonamental aconseguir que l’ejaculat contingui una altra vegada espermatozoides.

– La vasovasostomía és la que es realitza més freqüentment ja que el % d’èxit és superior. La intervenció consisteix a tallar i unir els conductes deferentes i la seva durada aproximada és de dues hores. La probabilitat d’aconseguir un embaràs espontani després de la vasovasostomia és aproximadament del 64%.

– La epidimostomia és més complicada, es realitza quan la vasovasostomia no ha funcionat, possiblement a causa que els conductes deferentes estan bloquejats. La durada de la intervenció és superior, aproximadament cinc hores, i en aquest cas la probabilitat d’aconseguir l’embaràs espontani és aproximadament un 40%.

Una vegada realitzada la microcirugia s’ha d’esperar uns mesos per poder avaluar el resultat, és a dir, que s’obtinguin espermatozoides en l’ejaculat. Encara que es tracta d’una solució senzilla, l’eficàcia real d’aquesta intervenció contempla diferents problemes:

– Encara que la cirurgia sigui un èxit, no garanteix que s’obtinguin bons resultats, ja que també cal aconseguir que es recuperi la capacitat de transportar el líquid seminal i això no es pot saber en el moment de la intervenció quirúrgica. Pot succeir que en l’ejaculat no hagin espermatozoides.

– Una altra possibilitat és que la quantitat d’ejaculat o la seva concentració d’espermatozoides sigui insuficient per aconseguir una gestació espontània, i en aquests casos es recorre a tècniques de reproducció assistida per aconseguir una gestació

Per tot això, quan es desitja un fill després d’una vasectomia, és actualment més aconsellable orientar-se cap a una FIV – ICSI. En el cas que el plantejament sigui diferent, és a dir, que es desitgi formar una nova família i tenir més d’un fill, l’opció de la vasovasostomia pot ser una bona alternativa, sobretot si la dona és suficientment jove per a preveure que la seva fertilitat encara pot conservar-se durant diversos anys.

A Embriogyn no tenim llistes d’espera perquè sabem que el més important és aconseguir l’embaràs el més aviat possible. Vosaltres decidireu quan voleu iniciar el tractament i ens posarem al vostre servei.

Tan bon punt tinguem totes les proves necessàries ens posarem en marxa en la cerca de la donant adient. A Embriogyn no tenim llistes d’espera i disposem d’un programa de donació que ens permet escollir ràpidament una donant idònia per a cada cas.

L’endometriosi és l’aparició i creixement de teixit endometrial fora de l’úter. Pot aparèixer a diferents llocs com l’ovari, lligaments uterins, trompes de Fal·lopi, bufeta, intestins, entre d’altres.

L’endometriosi pot ser asimptomàtica, però sovint causa dolor i esterilitat.

Els ovaris poliquístics es caracteritzen per tenir múltiples fol·licles (estructures que contenen els òvuls) en els ovaris.

A diferència d’això, el Síndrome d’Ovaris Poliquístics (SOP) és una disfunció ovàrica que pot afectar a la capacitat reproductiva. En el SOP es produeixen desequilibris hormonals que poden dificultar l’ovulació i dificultar l’embaràs.

A Embriogyn disposem del sistema de control Witness en la traçabilitat i seguretat de les mostres (espermatozoides, òvuls i embrions). A més del sistema habitual de control de mostres, el laboratori està dotat amb el Sistema Witness que mitjançant el control de radiofreqüència, ens permet la seva identificaió en cada pas ajudant a prevenir qualsevol possible error humà.

És habitual que els embrions desprenguin petits fragments del citoplasma durant el procés de divisió. Quan aquest percentatge de fragments és alt, les cèl·lules de l’embrió poden tenir dificultats per comunicar-se entre elles. Aquest factor influeix negativament en la qualitat embrionària.

Un blastocist és un embrió que ha arribat fins a dia 5 o 6 del seu desenvolupament. Aquesta estructura embrionària ja és més complexa i l’embrió està format per unes 200 cèl·lules. La capa externa del blastocist és el Trofoectoderm, el qual dóna lloc a la placenta; i la Massa Cel·lular Interna és un grup de cèl·lules que es disposen en la part central del blastocist donant lloc al fetus.

L’estadi de blastocist és l’últim que pot cultivar-se en el laboratori de Fecundació In Vitro, ja que correspon a l’estadi previ a la implantació a l’úter matern.